Telegram cunsumadëures merz - auri 2016

Newsletter
Wenn Sie im KonsumentInnenschutz auf dem Laufenden sein wollen, abonnieren Sie kostenlos das Verbrauchertelegramm als Newsletter.

------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Á i produc light tres püces calories?

Che che oress tó jö n per de chili, dess mëte averda canche ai cumpra alimënc che á scrit lassura "light". Chisc alimënc n'á nia automaticamënter püces calories. Ajache "light" ne dij fora nia sön tan de calories che val' á. Al ó ma dí che na sora sostanza nudritiva (por ej. zücher o gras) é smendrida de altamo le 30 porcënt en cunfrunt a produc somiënc. Insciö á patatines light manco gras co d'atres patatines – mo tres ciamó demassa sce an ó limité les calories. Ajache le gras ti dá plü saú al produt, vëgnel sovënz adoré plü zücher te alimënc cun manco gras por mantigní la saú. Chësc porta pro a na miú saú, mo ajunta d'atres calories. Ince aromesc y adensanc vëgn adorá sovënz por compensé n contignü de gras bas. Pro produc light cun püch zücher vëgn le zücher sovënz baraté fora cun zücher artifizial. Dantadöt pro iogurc da früc, desserts o sosses de salates arjignades desson lí dër avisa les indicaziuns sön le valur nudritif y paridlé cun produc tradizionai. Y an ne dess nia se lascé impizé sö da mangé deplü de n produt light co dl produt convenzional – ma ciodí che ai é light. Ajache a chësta moda ne smendriëise nia les calories.


Sostanzes chimiches prigoroses te guant y produc por l’outdoor

Greenpeace á lascé analisé sce al ê chemicai per- y polyfluorurat (PFC) te 40 produc de 19 paisc. Pro chisc êl marches conesciüdes sciöche The North Face, Salewa, Mammut, Jack Wolfskin y Co. Ma te 4 articui de dötes les marches analisades n'án nia ciafé i chemicai danusc. I PFC se desleria fora tl ambiënt y ne se lascia nia saurí o daldöt ne nia desfá. Önesc produc contignî cinamai l’aje perfluorootanoich (PFOA) dl grup di PFC, che é dër prigorus por la sanité. L'interes di consumadus por produc nëc é gran. Y al é pö alternatives che garantësc guant cialt y assüt, ince sce al ne para nia tan dal'ega y dal paz sciöche chël che á PFC.


Les tasses por TIM „Voce“ s'alza indô
L’aumënt vá a dann de che che ne s’anüza nia di mesi de comunicaziun nüs


Dal 1. d’aurí é les tarifes dl contrat “Voce” de TIM, che costa €19 al mëis, passades da 10 centejimi al menüt a 20 centejimi al menüt plü 20 centejimi vigni iade che an respogn, y i menüc gnará calcolá damperfora vigni 60 secunc. Chësc alzamënt reverda indô y dantadöt la jënt atempada y a vigni moda ca. 3 miliuns de utënc te döta la Talia, che ne adora nia coliamënc internet, mo mantëgn la linia fissa ma por cherdé sö y gní cherdá sö. Chësc sorvisc universal messess gní garantí por lege dala TIM de Telecom Italia!
Ci che pësa implü ciamó sön le tacuin é l’aumënt dl cost dla spediziun dla fatura (sce an ne chir nia fora le domizil bancar dla fatura), che röia pormez al cost dopl dl boletin postal, canche al vëgn ortié vigni mëis la fatura, impede vigni dui mësc sciöche n iade.
Ince le paiamënt cun le boletin postal é dagnora sté na carateristica dantadöt dla jënt atempada o dles fasces plü debles. Tim sbürla a chësta moda sü cliënc a passé a n’oferta “döt lapró”, cun telefonades ilimitades, mo por 29 euro al mëis impede 19, do che l’AGCOM â sforzé l’ann passé la Sozieté da mantigní te sües ofertes n contrat a consum.
Le problem é che al pé che al ne sides nia poscibl da se defëne, ater co desdí le contrat y tó y jí daldöt la linia fissa (meton sambëgn averda a cosć eventuai de dejativaziun).


Proteziun di dac: dal 2018 de plü dërc por i consumdus por mirit dl Regolamënt europeich nü

La reforma europeica sön la sconanza di dac pó gní conscidrada stlüta jö. Al mancia ciamó i “sce” definitifs dl Consëi dl'Uniun Europeica y dl Parlamënt Europeich, che messess aprové dl 2016 la deliberaziun definitiva, por mirit de chëra che al jiss spo en forza dl 2018 le regolamënt sön la proteziun di dac.
Tl dagní messará i consumdus dé jö so consëns por le tratamënt de sü dac cun n consëns tler. Implü ne podará les impreses nia adoré por d’atres rajuns i dac personai conzedüs dai consumadus por na rajun spezifica, zënza damané na confermaziun aposta di consumadus. Les impreses che ne se tignará nia ales desposiziuns nöies messará fá cunt cun de majeres sanziuns de chëres preodüdes sëgn.
Cun le regolamënt vëgnel confermé ince le “dërt da desmentié ia” i dac, sciöche ince le dërt de portabilité di dac. Chësc valará ince por impreses cun sënta legala fora dl'Uniun, che s’adressëia indere cun sües ofertes ai zitadins dl'UE. Chësc revardará por ej. impreses americanes sciöche Facebook y Google.
“Le regolamënt dá dant ci dac personai che pó gní coiüs adöm da impreses y autorités, y sciöche chisc pó gní combiná y tratá, chël ó dí la “rajun spezifica”. Al é ince gnü fissé le prinzip dl consëns spezifich dl zitadin por vigni adoranza di dac. Ara se trata de na dërta pera miliara. Al romagn da speré che les normes vëgnes spo veramënter aplicades”, chësc le comentar de Walther Andreaus, diretur dla ZC.


Ci ó pa dí le simbol “gote y forchëta”?

Sovënz él sön parotes, goti de plastica o bossi por la conservaziun de boandes, n simbol olache al é fat sö n gote y na forchëta, mo tröpes porsones indere ne sá nia ci che al ó dí. Chësc simbol vëgn metü sce n oget é adaté al contat cun la spëisa. I produc che á chësc simbol é fac aladô dl Regolamënt UE (1935/2004 CE) y ne lascia danter l’ater nia fora sostanzes danoses por la spëisa. Mo chësc simbol ne se dij nia sce l'oget é ince adaté da gní lavé tla mascin da lavé jö, o sce al pó gní metü te dlaciara o, ciamó, sce al pó gní adoré por le furnel a micro-ones. Chëstes ultimes informaziuns vëgn dades da d’atri simboi aposta che é indere sovënz dan man sciöche aplicaziuns da taché sö. Chisc simboi n'é indere nia unitars y pó ince gní mudá aladô dl produtur.


Sconanza di dac y detlaraziun dl davagn
I consumadus pó se refodé da dé jö i dac sön les spëises sanitares


Pian ia dal 2016 sarál tl “730 precompilé” ince i dac dles spëises sanitares. Vigni zitadin che á complí 16 agn pó tó la dezijiun da ne lascé nia pormez a chisc dac l'Agenzia dles Entrades, chël ó dí da ne i lascé nia odëi tla detlaraziun dl davagn scrita fora danfora. Te chisc caji messará les porsones interessades trá jö ëres instësses les spëises sanitares.
Le garant por la privacy ti á lascé alsavëi ala Zentrala di Consumadus (ZC) sciöche an mëss fá da ne ortié nia inant les spëises sanitares:

  • dal 01/01/2016 pón se refodé da ortié inant i dac sön la singola prestaziun canche ara vëgn pitada ti damanan a usc al dotur o ala strotöra sanitara l'anotaziun dla refodada sön le documënt fiscal;
  • por les spëises documentades cun le bon de cassa dles apoteches, indere, pó chësta refodada gní eserzitada ne ti don nia a che che fej le bon le codesc fiscal sön la tessera sanitara.

Le diretur dla ZC, Walther Andreaus, arata che chëstes mosöres sides na garanzia por la cerna lëdia y l'autodeterminaziun tla sconanza de sü dac: „Dui sön trëi paziënc südtirolesc refodëia l’archiviaziun y la memorisaziun de sü dac sanitars tl sistem zentral, aladô dles inrescides fates dala ZC y dai doturs de ciasa“.


Lege de stabilité dl 2016: Ci sozedel pa cun i imobii?

La lege de stabilité 2016 á arlungé ofizialmënter por döt le 2016 les detraziuns fiscales dl 65% por la recualificaziun energetica y l'adatamënt antisismich di frabicac y dl 50% por i intervënc de restrotoraziun de frabicac, sciöche ince por la cumpra de mebli y de de gran aparac eletrics dla classa nia mëndra co A+ (A por forgoré) por aredé n imobil sotmetü a restrotoraziun. Chësc arlungiamënt valará ma por le 2016, porchël se arbasserá, ater co sce al se müda val’, dal 2017 düc i bonus al 36% y les spëises mascimes gnará desmesades; le bonus por i mebli indere gnará tut jö.
De plü informaziuns é da ciafé te “Agevolazioni fiscali sulla casa”, da ciafé o tles sëntes dla ZC. De plü informaziuns é da ciafé tla ZC (tel. 0471-975597).


Contrac d'assiguraziun dormiënc: al röia adalerch retüdes (parziales) nöies por i benefiziars

Dai 23 de forá ai 8 d’aurí dl 2016 vára da ti presenté ala Conzescionara sorvisc d’assiguraziun publics Consap S.p.a. la domanda de retüda parziala dles polizes dormiëntes (sce l’evënt é sozedü do le 1. de jená dl 2006, la prescriziun é gnüda fata dan le 1. d’aurí dl 2010 y le benefiziar n’á nia ciamó ciafé na retüda). Sce la domanda vëgn azetada gnarál paié alplü le 70% dla soma dla poliza paiada dal intermediar al Fonds raporc dormiënc.
Por de plü informaziuns pón contaté (dal lönesc al vëndes 9,00 – 17,00) le numer de telefon 06-85796444 o scrí na e-mail a polizzedormienti@consap.it.

like-512_0.png

like-512_0.png